REPTE DEL ESPAGUETI

                   REPTE DE L'ESPAGUETI

A la classe d’Emprenedoria, en Cesc ens va proposar un repte tant estrany com interessant: construir la torre més alta possible fent servir només 20 espaguetis, una tira de cinta adhesiva, un cordill i un núvol de sucre per coronar-la. Quan vaig sentir les normes, vaig pensar sincerament que seria impossible. Els espaguetis són massa prims, es trenquen de seguida i no tenia cap idea clara de com començar. Però aquest repte no només era de construcció: també era de pensament, creativitat i treball en equip.

                      

Jo feia grup amb en Pau, l’Angera i l’Eric. Al principi cadascú tenia una idea diferent i cap funcionava. Les primeres estructures s’ensorraven només tocar-les i vam començar a riure i enfadar-nos al mateix temps 😅. Però després d’uns minuts vam parar i vam decidir organitzar-nos de veritat. Analitzant els errors, vam descobrir la clau de l’èxit: sense una base forta, no aguanta res. Aquesta frase, encara que sembli simple, ho va canviar tot.

Vam començar fent una base en forma de triangles, perquè vam veure que donaven més estabilitat que els quadrats. A partir d’aquí, la torre va començar a créixer. Treballàvem coordinats: un aguantava, l’altre enganxava, un altre ajustava mesures. Estàvem concentrats, però també motivats perquè vèiem que funcionava. Quan va arribar el moment de posar el núvol de sucre a la punta, teníem por que tot caigués… però no va passar. La torre va resistir.

Quan es va acabar el temps, moltes torres dels altres grups es van enfonsar davant dels nostres ulls. La nostra, en canvi, es va mantenir dreta com una campiona 🏆. En Cesc va anunciar que el grup guanyador s’emportava una bossa de xuxes i sí… vam guanyar nosaltres! Però, més important que el premi, vaig aprendre una lliçó que serveix per a la vida: si treballes en equip, penses abans d’actuar i no et rendeixes, pots aconseguir coses que al principi semblen impossibles.